RESSENYES 2021/22
MUSEU GRANOLLERS AMB EL DIT A L'ULL
Avui 15/10 hem anat a veure una exposició que forma part del Panoramic. En aquesta hem pogut veure una selecció d'artistes internacionals que donen testimoni sobre la preocupació al voltant de la fotografia inconscient. Els autors que hi han participat han sigut: Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan. El comissari ha sigut Joan Fontcuberta, i podrem trobar l'exposició del 14 d'octubre al 28 de novembre.
En les diferents obres s'han fet servir tècniques d'escriptura automàtica, l’objet-trouvéo el cadavre-exquis... El surrealisme hi és present en tot moment, i podem dir que ha portat a tenir estètica vanguardista. S'han fet servir fulls de paper fotosensibles, fotos llençades a les escombraries, en altres obres podem veure com s'ha manipulat els tripes del dispositiu fotogràfic per tal de trencar la ortodòxia òptica i mecànica de la càmera, o un mural amb fotografies mullades durant una tempesta, entre d'altres.
En general m'han captat l'atenció totes les obres, ja que m'han semblat molt originals. En concret la peça que ha fet que vulgués saber més sobre aquesta ha sigut la de Disclosed Memory. Consisteix en caixes de medicaments obertes de 30 x 40, exposades al sol i banyades al mar. Les fotografies s'han fet a partir de negatius antics. El fet de ser caixes de medicaments és a causa de l'enfermetat que patien els seus pares. Les fotografies son records i fan que amb aquest fons blau arribi més directe a l'espectador. Les líneas blanques fan la connexió entre memòries i records. Lluís Estopiñant va decidir fer aquesta obra en commemoració als seus pares, que patien alzheimer, les fotografies estan en caixes de medicaments, i aquestes representen els records, la memoria, que aquesta malaltia elimina.
Lluís Estopiñant ha estat sempre treballant amb pintura, instal·lacions artístiques i fotografia. Li interessa el procés com a aprt del discura en cada projecte. Vol arribar al espectador, transmetre allò que pot interpretar. El que l'ha motivat en el seu treball so les experiències viscudes, per poder ajudar a altres i fer-los sentir identificats. Disclosed Memory ha estat exposada a molts llocs diferents, fent així poder arribar a més gent.
Aquetsa obra és la que més m'ha agradat i cridat l'atenció. Em cautiva la manera que ha arribat a poder arribar a crear art a partir de caixes de medicaments, fent així demostrant-nos un cop més que en el nostre dia a dia estem rodejats d'art. La convinació del blau fort, les fotografies i les líneas blanques, fan que no se'm faci recargat però tampoc simple.
PIERE CORDIER,
Hommage a Muybridge, 1977
NINO MIGLIORI,
Cliché-verre, 1950
NINO MIGLIORI,
Ideogramma, 1952
LLUÍS ESTOPIÑAN
Disclosed Memory
ITINERARI 1
L’itinerari fa un recorregut per les exposicions, en aquest apartat hem pogut trobar informació i recursos sobre cada una de les exposicions i propostes, hem pogut caminar i anar creant el nostre propi mapa de coneixements. Hem pogut veure diferents expossicions, la primera ha sigut One minute forever, on dona una nova funció a les parts del cos humà. L'autor ha sigut Erwin Wurm, i el comissari ha sigut Andrés Hispano. El conjunt de l’itinerari es podrà veure entre el 14 d’octubre i el 14 de novembre. Podriem dir que Ewin juga amb el surealisme, amb objectes quotidians però fent-nos pensar a què vol arribar. Eren quadres amb una composició seguida, un al costat de l'altre formant un rectangle. Aquesta obra té la finalitat de preguntar-nos realment si el cos humà pot ser també un objecte. Considero que tant el missatge com el resultat final està molt ben aconseguit, i que sapiguent el significant d'aquest et fa reflexionar.
La sala s'ha distribuit en tres espais, el primer més gran on hem pogut veure l'obra de Erwin Wurm, el segon ocupant una petita part, i la terçera part, ocupava part allargada.
Distribució exposicions
Com dona una funció diferent a les parts del cos humà
ERWIN WURM
One minute forever
Hem anat creant el nostre propi mapa de coneixements
L'obra No place like home parla sobre l'idea de família idealitzada que tenim. Com des de sempre hem tingut una idea erronea d'aquesta. La creació és de Weronika Gesicka, treballa principalment amb el sentit de l'humor, crític i sofisticat. L'exposició presenta imatges d'arxiu que fa dècades van representar un determinat estat del benestar capitalista, per manipular-les digitalment fins a canviar el seu sentit original. El comissari, com a l'exposició anterior, ha sigut Andrés Hispano. L'obra al haver estat retocada, fa que simuli el funcionament de la nostra ment, amb el temps les imatges i records poden tenir esquerdes i canviar de la seva forma original. Com es pot veure a la fotografia d'adalt, l'exposició ocupava lloc en el número 3. Considero que l'artista ha volgut anar més enllà i combinant els retocs digitals amb els records, ha fet que ens puguessim plantejar l'idea de família que tenim i si realment és la real.
WERONIKA GESICKA
No place like home
Collage digital reconstruint noves traces. Canviant l'idea tradicional de família
ITINERARI 2
Finalment hem pogut presenciar més exposicions relacionades també amb l'atzar, una de les obres que ocupava lloc a La Tèrmica de Roca Umbert, The immortal jellyfish. Com indica el nom, la medusa inmortal, un animal que no té òrgans i que basa la seva existència i supervivència en la constant repetició, esdevenint immortal. L'autora és Rosana Antolí, a través de la seva obra, barreja la política i estils de vida. El comissari en totes les exposicions ha sigut Andrés Hispano. En general, totes les obres recollien un estil surrealista, fent reflexionar el públic. Aquesta en concret fa reflexionar principalment en quin futur ens espera.
ROSANA ANTOLÍ
The immortal jellyfish
Planol La Tèrmica
Seguidament hem pogut veure l'exposició Top manta, consisteix en la crítica del sistema en el que vivim, fins a quin punt els carrers seràn sempre nostres, quin son els drets que mereixen aquest tipus de persones. L'exposició és feta per Lucía Piedra i el sindicat de manters. Aquest últim és és una associació que agrupa persones migrants de diferents llocs que, d’una manera o d’una altra, tenen en relació la venda ambulant com a mitjà de supervivència. El comissari ha estat Andrés Hispano. En aquest cas, ha estat una exposició més enfocada en la cítica, tot i així vulguent crear art per transmetre aquest missatge, s'allunya més de l'idea del surrealisme creant així més realitat i que puguem veure-hi semblances del que veiem dia a dia. L'obra consisteix en fotos, cartells reivindicatius, penjats a la paret. Tots aquests segueixen el mateix fil cnductor, però en cada un d'aquests hi ha una idea diferent. Estava exposat a una de les parets de l'exterior de la fàbrica, fent que sigui asequible que més gent ho pugui veure.
LUCÍA PIEDRA
Top manta
ITINERARI 3
Aquest itinerari fa un recorregut pel llegat afrofuturista. L'obra en concret es diu El llegat afrofuturista, parla sobre el futur que pot esperar i les condicions en les que estaran. Va més enllà de tot allò que ha passat en un passat, ofereix una mirada nova. Els artistes s’alien amb la ciència-ficció i la fantasia per reinventar la seva identitat cultural minada. L'obra està feta partir d'imaginació especulativa. El comissari d'aquesta exposició ha estat Marcè Alsina. Personalment una de les obres que més m'ha agradat ha estat el mural de portades de pel·lícules protagonitzades per persones negres. Els cartells estan enganxats un amb l'altre, formant un rectangle. Dona el missatge de reivindicar totes aquelles pel·lícules on s'ha donat l'opció a que l'imatge principal sigui una persona negre, i en la majoria de casos, dones. Actualment és molt important que es facin exposicions amb missatges així, ja que dins de l'industria cinematogràfica no s'acostuma a donar molta veu a pel·lícules protagonitzades per persones que no segueixin el cànon convencional. M'ha agradat ja que com he dit, fa que veiem realment dins la societat en la que vivim i quin serà el futur que ens espera. Considero que totes les obres et fan pensar i qüestionar-te.
IMAGINACIÓ ESPECULATIVA
Llegat afrofuturista
Mural afrofuturista
SANTA MÒNICA
L'exposició I'm google de Diana Kelberman, estarà exposada a Santa Mònica, Barcelona, del 14 d'octubre al 28 de Novembre del 2021. Tracta sobre l'apropiació i ordenació de material aliè. És un muntatge, un relat que dona sentit a tot aquest material sense ordre, a aquesta absurda abundància d'imatges i informació. "El món d'internet està dissolent la noció tradicional d'autoria, que està esdevenint cada dia més problemàtica. Els perfils tradicionals del món de l'art, com artista, crític, docent, col·leccionista o comissari, tendeixen a confondre's o, si més no, a tenir moltes interseccions". És una artista multidisciplinaria, es veu reflexat en aquesta obra. Tracta sobre un seguit de fotografies tretes d'internet i que poden arribar a tenir relació amb les modes d'aquell moment. Van encadenades una rere l'altre, tinguent elements semblants. Aquesta exposició és comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita.
DIANA KELBERMAN
I'm google
FUNDACIÓ MIRÓ
El recorregut que hem fet ha anat passant per diferents espais on hi havia exposicions i artistes diversos.
Primer hem començat amb l'exposició El sentit de l'escultura, aquesta exposició volia transmetre l'idea de que a cada època aquesta ha sigut diferent i s'ha vist reflexada depenent de les necessitats d'aquell moment. Les obres que formen part de les set sales de l'exposició busquen il·lustrar com a cada època l'escultura ha marcat els seus propis objectius i ha anat utilitzant diferents mètodes. Ens van parlar sobre Ars infamis, abans l'ús de motlles i altres tècniques de reproducció va ser menyspreat, tot i així van ser diversos els artiestes que van utilitzar aquestes tècniques, com Antoní Gaudí, va utilitzar la tècnica de buidatge, això va fer que pugués fer còpies de vegetals animals o persones...
L'exposició ha estat comissariat per David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà, estarà exposada del 15/10/2021 — 06/03/2022. Se'ns mostra una pràctica escultòrica moderna i contemporània on s'inclou, també, obres antigues i objectes sense autoria. Una de les obres que més em va cridar l'atenció van ser dues escultures separades cada una d'elles per una vitrina i col·locades una al costat de l'altre, parlant entre elles. Consistia en el bust d'una dona, escultura feta amb tècniques més clàssiques, l'altre escultura consistia en una dona, de mida petita, feta amb una impressora 3D. Volia reflectir l'impacte que ha creat les noves tecnologies respecte l'art i fins a on es pot arribar.
Hem estat passant per diferents espais dins de l'exposició, un d'ells ha estat Espai, la selecció d'obres que hem pogut veure prenen en consideració aspectes físics i espacials. Leandre Cristòfol o Lucio Fontana ens mostren en les seves obres la consciència que pren un objecte en l'espai i quines són les diferents maneres que pot optar. El següent espai que hem presenciat de l'exposició, ha estat Present continu, va més enllà de la seva relació amb l'espai, la seva funció d'ocupar de la millor manera un lloc. En les diferents obres es juga amb el temps, textura, posicions... es canvia el sentit d'un objecte o es ressalta el significat d'un. Es plantjea l'idea del desgast d'una obra, els diferents conflictes socials i polítics han contribuït també a aquesta sensació de fragilitat global.
Un dels últims temes que hem observat ha estat el contacte, els artistes han volgut mostrar-nos de quines maneres es poden representar la passió, l'amor o el sexe sobre d'un material inert sense que aquest desaparegui a l'instant. Aquesta és un dels grans dubtes a l'hora de realitzar una escultura. Les obres també parlen amb el fet social actual, la Covid-19, ja que tracta sobre el contacte i la passió cap a altres. Una obra que m'ha agradat ha estat dos quadres col·locats al costat, parlaven entre ells. Un era El beso de Federico García Lorca, l'altre era El petó, de The Kiss. Es veia representada l'escena d'un petó homosexual, i com ha estat representat en èpoques totalment diferents, quins eren els tabús i pors que hi havia.
Exposició El sentit de l'escultura
El petó
THE KISS
El besso
FEDERICO GARCÍA LORCA
POSAR-SE AL LLOC DE L'ALTRE
L'exposició "Posar-se al lloc de l'altre", es va iniciar al 2014 fins el 2018, que va realitzar a L'institut Celestí Bellera. L'exposició ha estat feta per Luz Broto, és artista i docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d'aquesta exposició no és documentar què va passar, sinó retre comptes dels efectes que produeixen aquestes propostes. La tensió, el desconcert, l'excitació o la retinència. Per fer-ho, "Posar-se al lloc de l'altre" té dos temps i dues formes: el que hi ha a les sales i el que vindrà en un llibre. El que passa a la sala és una mena de premonició física de les històries que s'expliquen al llibre. El recorregut de l'exposició comença amb una llista que es diu "Proposicions". Els projectes de la Luz comencen amb una proposició que a vegades es converteix en el títol, i d'altres, no. Les proposicions són accions, "dormir amb les portes obertes", "donar pas a allò desconegut"... La comissària de l'exposició ha estat Anna Manubens, és directora d’Hangar, centre per a la recerca i la producció artística a Barcelona. Es podrà anar a gaudir del treball de Luz durant el 15 de desembre a les 19h. Fins al 3 d'abril 2022. La inauguració de l'exposició coincideix amb la data de l'acció que Luz Broto va realitzar a Granollers ara fa 7 anys amb alumnes de l'Institut Celestí Bellera. Luz Broto treballa amb l'espai, amb el que hi ha aquí, observant l'arquitectura, l seu entorn urbanístic o posició dins un territori, a la seva infraestructura o estructura organitzativa... L'obra ha estat feta a partir d'impressions amb escrits on s'indicaven aquestes proposicions. El significat que es vol donar a entendre, és el de "que passaria si...", i atrevir-se a canviar totalment la teva rutina diària, com es aquest cas. Personalment he trobat bastant curiosa aquesta exposició, ja que em sobta com algú hagués pogut arribar a reflexionar fins a arribar a una idea com aquesta, i el que més curió em sembla és el fet de que ho hagi pogut arribar a portar a terme ja que de primeres sembla una mica complicat de poder realitzar ja que implica baries persones.
CAIXA FÒRUM
TATTOO, ART SOTA LA PELL
L'exposició "Tattoo, art sota la pell" es remunta als orígens del tatuatge i analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. L’exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia. Es pot gaudir d'aquesta durant les dates del 17 de maig al 28 d'agost de 2022. El tatuatge desenvolupa un gran paper en la societat que dona lloc a una gran varietat de representacions. Hem pogut observar que la tècnica del tatuatge s'ha aplicat en diferents pràctiques i per diferents motius. El fet d'impregnar tinta al teu cos, crea aquest simbolisme de que et quedarà de per vida fet que et tatuiis el que et tatuiis mai marxarà i el significat sempre hi serà. L'exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.
CAIXA FÒRUM
MAGRITTE
L'exposició "Magritte" la vam veure per lliure i això ens va permetre disfrutar per nosaltres mateixos de l'exposició. L'exposició aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món. La podem trobar exposada durant el 25 de febrer al 6 de juny de 2022. És una commemoració a l'artista que treballa amb un estil surrealista on es veu reflectit a les seves obres. Un altre element amb els que juga Magritte, és els objectes geomètrics i els espais. En una obra en concret, hi apareix una poma gegant en una habitació petita, això ens fa veure com juga amb el surrealisme. Hi apareixien certs elements repetits en les obres com per exemple, el cel amb núvols, una silueta d'un ocell, una silueta del propi artista amb un barret...
RESSENYES 2022/23
BRINGING INTIMACY INTO THE LANDSCAPES
És un projecte que dona homenatge al gran mestre del paisatge americà del segle XX: Ansel Adams. L'exposició es basa en un seguit de fotografies de paisatges diversos, on en cada un d'aquests i apareix de manera amagada i discreta un cul. Les imatges són de paisatges diversos entre ells, tant de climes tropicals, desèrtics... Com el títol de l'exposició ja diu, representa intimitat en paisatges. És una exhibició feta per Riverboom, són fotògrafes, cineastes, artistes gràfics, periodistes i escriptors. Creen campanyes visuals i construeixen una comunicació innovadora, com és el cas de l'exposició BRINGING INTIMACY INTO THE LANDSCAPES. La data que aquesta està disponible dins el projecte PANORÀMIC, és del 20 d'octubre al 27 de novembre de 2022. L'obra consisteix en fotografia contemporània. Per exemple, una de les fotografies consistia en un paisatge desèrtic on apareixien dues dunes de sorra. La composició consistia en les dunes a la part inferior de la imatge i el cel a l'altra part de dalt. Hi havia un contrast entre els colors, ja que aquests eren molt vius i una meitat del quadre era de color groc i l'alta blava.
Personalment, considero que el significat d'aquesta exposició, a part de poder crear art bo i que sigui còmic, han sigut capaços d'introduir aquest element més íntim en paisatges fotografiats de manera extraordinària. Considero que actualment és molt necessari mostrar aquest tipus d'art, ja que molts com associem l'art com allò "serio". Poder demostrar que no perquè una obra sigui còmica ha de ser "dolenta" o "mal feta".
ICONS
El projecte ICONS mostra imatges icòniques de la història fotogràfica internacional. L'artista crea aquest procés que s'hauria hagut pogut portar a terme si aquestes fotografies històriques fossin fetes com un treball manual. En cada una de les obres hi apareix la imatge recreada i el seu "behind the scenes" que hi ha hagut per poder dur a terme la recreació de la imatge, integra l'entorn de l'estudi a les seves obres, incloent-hi rastres del procés de producció i els instruments utilitzats. Al costat de cada una d'aquestes hi ha la imatge original per poder comparar una amb l'altre. L'autor de l'exposició és Jojakim Cortis & Adrian Sonderegger i el comissari de l'exposició ha estat Andrés Hispano. Es pot anar a gaudir d'ICONS del 20 d'octubre al 27 de novembre de 2022. Personalment, és una exposició que em va cridar molt l'atenció i va ser del meu agrado. Considero que en ensenyar tot el material que ha hagut d'usar per fer la peça final, fa que el públic s'adoni que hi ha tot un procés creatiu darrere d'un producte final. Vaig relacionar una mica l'exposició ICONS amb el cinema, ja que en certa manera el cinema ens mostra allò que ens vol ensenyar, ja sigui amb un pla general, pla detall... però aquest té el poder de posar focu al que li interessi. D'aquesta manera, les fotografies que hi apareixien, en ensenyar-nos l'escenari de darrere, també creava aquesta sensació que sempre hem estat veient el producte final i mai ens hem plantejat com podria haver estat fet.
VIOLÈNCIA NATURAL
és una exposició on apareixen dos projectes, Cerro de Pasco i Ciudad Juárez, on mostra el paisatge que ha patit conseqüències de l'explotació d'espais naturals i els seus resultats estètics i quin impacte ha tingut socialment. L'artista és Mayra Martell, fotoperiodista, i l'exposició ha estat comissariada per Paula Laverde i Laia Casanova. Un dels projectes tracta sobre la ciutat minera peruana i els inconvenients que ha patit aquesta. Aquest projecta parla des del punt de vista del ciutadà que a ha hagut d'afrontar les decisions que un cos superior ha pres sense tenir en compte els drets humans. El següent projecte mostra uns paisatges urbans devastats per haver esdevingut el camp de batalla dels càrtels de la droga, convertint-se en un escenari de feminicidis i lloc de desaparició de persones. L'artista en tot moment mostra aquesta realitat tan dura que diverses situacions han hagut de passar. Fotografia allò rellevant en cada una de les històries i allò que dona sentit. Personalment, quan vaig veure aquesta exposició realment vaig quedar tocada. Són realitats molt diferents de les nostres i veure tot el que la gent ha hagut de patir, impacta. Un factor que considero que també ajuda a fer que el sentiment que es vol mostrar arribi a qui vegi l'exposició, és el fet que sigui fotoperiodisme, ja que és un tipus d'art real, ningú s'ho ha inventat, són casos reals i fotografies reals, no recreacions fictícies. L'exposició estarà disponible durant el 20 d'octubre al 27 de novembre.
CAIXAFORUM
CÒMIC. SOMNIS I HISTÒRIA
L'exposició que hem anat a veure es titula "Còmic. Somnis i història". El que mostra és un recorregut pels millors còmics que hi ha hagut durant la història. També ens mostra quin és el procediment que s'ha de seguir per poder realitzar un còmic. L'exposició mostra obres de diversos artistes de tot el món, cada un d'ells aportant diferents característiques o informació de diferents èpoques dins de la història del còmic. Un d'aquests artistes han estat: Richard Felton Outcault, Richard Felton Outcault, Alex Raymond, Will Eisner, entre d'altres.
L'exposició estarà disponible des del 29 de setembre del 2022 fins al 15 de gener del 2023. Personalment, considero que ha estat molt bé fer aquest recorregut per tota la història del còmic, ja que t'adones dels inicis i com a la llarga alguns aspectes han anat canviant, però d'altres no. També s'anava combinant algunes pàgines de còmics penjades a la paret, amb petites escenografies d'alguna escena d'un còmic en concret, majoritàriament eren escenes i còmics famosos que tothom podia reconèixer.
