ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA "sorry we missed you"
- DIRECTOR: Ken Loach
- BIOGRAFIA DEL DIRECTOR: Ken Loach és un director i guionista britànic, fill de John Loach i Vivien Hamlin. Va passar per la RAF i va abandonar la seva primera idea d'estudiar Dret per bolcar-se al teatre, participant com a actor a l'Oxford Revue, un grup estudiantil de l'Universitat d'Oxford.
- GÈNERE: drama
- CORRENT CINEMATOGRÀFIC O MOVIMENT: realisme social
- FORMAT DE LA PEL·LÍCULA: digital
1.ARGUMENT
Tracta sobre una família que han estat lluitant per per tirar endavant econòmicament des de la crisi. Un dia es presenta una oportunitat gràcies a una furgoneta antiga amb què podran crear el seu propi negoci. No obstant això, aquesta tasca no serà fàcil, especialment a causa del treball de la seva dona com a cuidadora. Tot i que els llaços familiars són molt forts, aviat apareixeran les primeres baralles i "confrontacions" entre els diferents membres de la família.
2. RECURSOS VISUALS :
-Plans: hi ha diferent tipus d'enquadrament depenent de les emocions dels personatges. Es fan plans més oberts en moments de tranquil·litat i pau, es fan servir molts pocs plans estàtics que fan entendre que alguna cosa passarà.
-Moviment de la càmera: hi ha molts pocs plans estàtics, no acostuma ha haver gran moviments en sec, La càmera acostuma a seguir en tot moment al personatge, creant així aquesta sensació de realisme.
-Posada en escena: les escenes transcorren a la casa de la família, a la furgoneta del pare, el magatzem a on treballa el pare o hem pogut veure alguna escena puntual a les respectives cases de les senyores que cuida la mare. La casa a on viu la família és senzilla, acostuma a estar desordenada representant el caos que porten i el poc temps que tenen.
-Actors: els personatges principals son Ricky (Kris Hitchen) el pare, Abby (Debbie Honeywood) la mare, Seb (Rhys Stone) el fill gran, Liza Jane (Katie Proctor) la filla petita.
-Continuïtat: la pel·lícula té un final obert on es pot deduir que el pare acaba anant a treballar, tot i que la seva família no volia que hi anés. També es podia interpretar que el pare pot ser s'acabava matant amb el cotxe.
-Escenografia: els personatges principals estan en una baralla constant tant entre ells com amb el seu propi diàleg intern. Sorry We Missed You se sent tan propera a la realitat que resulta impossible contenir la ràbia en observar les diferents injustícies per les quals travessa el protagonista.
-Recursos estilístics
-Banda sonora: la música es basa en sons empalmats amb sons de cotxes o autopistes, que serveixen com a transició al·legòrica del conflicte d'aquest pare de família, tancat en una furgoneta a la recerca d'escalar socialment.
-To del llenguatge: el llenguatge que s'utilitza en la pel·lícula és col·loquial ja que era la història del dia a dia d'una família.
-Llum: la llum no varia massa al llarg de la pel·lícula. S'utilitzen distàncies focals curtes, l'enquadrament està en mode portàtil, sobre tot en les escenes de conducció. El resultat de la llum és naturalista,
-Color: la paleta de color de la pel·lícula podem dir que depèn molt dels personatges, però així en general són colors càlids, grisos, grocs, en general són colors pàl·lids i a l'haver bastantes escenes d'ira, es poden observar tons vermells.
-Vestuari: El vestuari que utilitzen els diferents personatges és bastant "neutre" i quotidià. La mare acostumava a anar amb uns pantalons i samarreta negres i unes bambes senzilles, o amb l'uniforme de la feina, una bata. El pare anava amb roba de colors terra, uns pantalons texà fort i qualsevol dessuadora de color apagat. Ell acostumava a anar també amb una jaqueta de color verd fort que és amb el que se'l podia arribar a identificar. El fill vestia amb texans foscs i samarreta de màniga curta, i la filla no portava cap vestuari de colors extravagants, tinguen en compte que és una nena petita, vestia amb pantalons senzills foscs i samarreta balnca, gris...
3.TRIAR PERSONATGE I FES DESCRIPCIÓ
LIZA JANE TURNER (filla petita)
La Liza és una nena de 11 anys aproximadament i és la filla petita de la família. És una nena simpàtica, divertida, tranquil·la, calmada, ajuda sempre que algú ho necessita, és molt familiar, organitzada, bastant responsable respecte l'edat que té i podem considerar que és un dels pilar fonamentals que sustenta la família. La Liza aporta la felicitat en la família, no li agrada quan hi ha problemes o es barallen entre ells, aporta la pau. Durant la pel·lícula s'observen gestos que fa per mantenir les coses en ordre i no haver d'involucrar al pares, ja que sap que tenen molta feina i van molt atabalats. Per exemple, es mostra una escena on els pares havien arribat de treballar molt cansats i es van adormir al sofà amb la televisió encesa i els plats del sopa a la taula, la filla petita apaga la televisió i recull els plats. Un altre exemple, seria quan el germà gran arribava tard a classe perquè encara estava dormint i va ser la filla petita qui el va anar a despertar i obligar-lo a que es despertés.
4.TRIAR UNA ESCENA PER EXPLICAR-LA
Una de les escenes que més em van cridar l'atenció va estar l'escena final on el pare decideix marxar a treballar, tot i que la seva família li havia prohibit degut a estar ferit. És un primer pla del pare on simplement apareix el seu rostre de perfil, des de la perspectiva del copilot. Es veuen les ferides que té i la cara d'incertesa que mostra al no saber ben bé perquè ho fa i si ha sigut un impuls que ha tingut. El color de la escena és clarament una barreja de blau i gris, el so és el propi soroll del clip, l'home fent sorolls de plor i sospirs de malestar. L'enquadrament és estàtic, gravat per una persona amb la càmera a les mans. L'escena acaba amb un fosc deixant un final obert a què li acaba passant al pare. Trobo força interessant aquesta escena ja que des del moment en el que el pare puja al cotxe i comença la seqüència en primer pla d'ell, dura aproximadament un minut i en tot aquest temps, que no es fa dens, es veu clarament que no sempre és necessari el diàleg, ja que en aquesta no n'hi ha, la música de fons o gran efectes audiovisuals per crear una bona escena. Considero que és una escena "simple" però concisa, clara i que retrata i resumeix amb claredat què és el que ha passat al llarg de la pel·lícula, quin és el tancament final d'aquesta i l'ampli arc del personatge principal, el pare, que ha transcorregut al llarg de la història.