LAURA GRAUPERA

TABULA RASA

Santa Mònica

​

Aquesta exposició ens porta a tècniques del passat, a l'antiga Grècia es deia que la memòria era com una taula cera, on s'hi anaven deixant empremtes al llarg de la vida. Depenent si l'experiència havia sigut més intensa o menys, l'empremta era més profunda o menys. Quan neixiem aquesta taula és llisa, ja que no hem experimentat, encara, cap tipus de memòria ni record. Aquest és el significat del títol, "tabula rasa". 

Tot i així, les persones al llarg dels anys hem anat creant diferents objectes, desenvolupant tecnologia, que ens permet enregistrar aquests records. 

Els artistes d'aquesta exposició són Jordi Guillumet i Mònica Roselló, ens presenten aquest projecte en una sala gran en morma circular, representant així, el cervell, on hi ha les memòries i records. El comissari d'aquest projecte ha estat Èric Puig Punyet. Disposarà l'exposició al centre d'arts Santa Mònica fins el 9 de gener del 2022. Es tracta de fotografies i jocs amb les llums i projectors. Una de les obres consistia en una tel·la on per darrere tenia un petit focus de llum i amb objectes de diferents persones que els hi recordava a la infància (aquell record d'anys enrrere), creaven ombres i es veia una ciutat. Una altre obra consistia en pantalles que tenen memòria de la llum. Aquesta última tècnica ha sigut la que més divertida i interessant he trobat, ja que era el públic el que intervenia i modificava l'ora. D'aquesta manera ens mostren com podem intervenir en els records que pot ser no són nostres. Consistia en una tel·la posada de forma circular penjada del sostre, representant el cervell.  A dins, al mitj, hi havia diferents projectors, feien del generador de memòries. És una obra polifacètica ja que la miressis per on la miressis, veies les imatges projectades. Al entrar a dins senties aquesta sensació d'estar en la obra, ja que si et posaves davant d'una pantalla, quan l'imatge es deixava de projectar, la teva silueta seguia allà.  

Aquesta exposició ja va ser exposada pels mateixos anys enrrere, l'han tornat a agafar, modificant alguns aspectes. 

Considero que tant els artistes i el comissari han fet molt bona feina repartint les diferents obres en l'espai. Al ser circular l'espai, feia més dinàmica la visita, i la metàfora de que representava el cervell, considero que crea aquesta sensació d'estar encar més dins de l'idea principal de l'exposició. 

​